Recuperació del 4d7 aixecat per sota
El passat diumenge la plaça de Vic va poder veure el primer 4d7 aixecat per sota de l’era moderna de la mà de la colla amfitriona, els Sagals d’Osona. Aquest castell és una de les construccions més difícils pel que fa als aixecats per sota. La dificultat rau en la distribució de la pinya i en l’organització de l’aixecada en comparació, per exemple, amb el tres aixecat per sota.
Algunes fonts indiquen que el 4d7 aixecat per sota es va portar a plaça durant el segle XIX. Al volum I de l’obra el Món casteller apareix un fragment que fa pensar que també es va intentar el 4d8 aixecat per sota: “que caygut, nos privà de l’ilusió de veure una massa humana enlayrarse compacte com forsada per un monstre grill i que tinguérem ocasió d’admirar en lo 3 de 8 …“
Les estructures més comunes aixecades per sota són el pilar i el tres. De pilars se n’aixequen de 4 pisos de manera freqüent i amb menys freqüència de 5 pisos. El pilar més alt que mai s’ha aixecat per sota és el de 6. L’han dut a terme satisfactòriament els Falcons de Vilafranca per la Diada de Sant Fèlix de 2010, el 30 d’agost:
Degut a que els falcons es troben dins d’una tècnica diferent a la castellera, podem dir que l’exclusivitat d’aquest castell pertany a la Colla Vella dels Xiquets de Valls, que el 24 de juny del 1982 van carregar-lo a casa seva i, posteriorment el 15 i 30 d’agost del mateix any a la Bisbal i a Sant Fèlix respectivament. Els Castellers de Mallorca també han intentat en una ocasió a Terrassa aquest pilar sense èxit.
L’altra estructura típica en els aixecats per sota és el tres. Els més habituals són el 3d6 i el 3d7 aixecat per sota que estan a l’abast de moltes colles castelleres. Un pis més, suposa un castell d’extremada dificultat i considerat de gamma extra degut bàsicament a l’aixecada del darrer bloc de set pisos que és el que pesa més. D’aquest castell ja em vam parlar en el primer recull de moments històrics del món casteller. Aquesta construcció era relativament habitual en actuacions de nivell durant la Primera Època d’Or al darrer terç del segle XIX. Els primers intents del segle XX els varen protagonitzar els Minyons de Terrassa l’any 1986 i la Colla Vella dels Xiquets de Valls per Santa Úrsula del 1987, aquesta última valent-se de tres castellers situats sobre la pinya que ajudaven en la pujada anomenats daus o ajuts. Aleshores el castell s’anomena 3d8 aixecat per sota amb ajuts.
No fou fins el dia 7 de novembre de 1999 a Vila-rodona quan la Colla Vella dels Xiquets de Valls l’aconseguí descarregar, aquest cop ja sense els ajuts.
Aquí s’acaben les estructures “típiques” que s’aixequen per sota, pilar i tres, però, juntament, amb el quatre tenim una darrera construcció “atípica”. Es tracta de la torre aixecada per sota. En aquest cas els protagonistes van ser els Castellers de Sants ja que el 16 de novembre de 2008, en motiu de la diada dels Minyons, sorprenien a tot el públic egarenc recuperant aquest castell que sembla ser que es va realitzar per primer cop cop a la Festa Major de Tarragona de 1877 durant l’etapa que es coneix com a l’època d’or dels castells, per part de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, aleshores dirigida per l’històric cap de colla Isidre de Rabassó.
Com a precedent es pot mencionar que els desapareguts Castellers de Montcada i Reixac havien realizat prèviament el 2 de 6 aixecat per sota, castell que els Xiquets de Reus haurien fet també l’any 1993 segons algunes fonts. Sembla ser que durant el segle XIX es pot parlar d’un 2d8 sense aixecador aixecat per sota però la informació és molt confusa i no es pot confirmar (també es parla del pilar de 7 amb folre caminat, pilar de 7 sense folre aixecat per sota,…).
Finalment, ens podríem preguntar si s’ha aixecat i baixat un castell per sota, a part dels pilars. La resposta és afirmativa. El més conegut data del 12 de setembre de 1879 en el decurs d’unes festes celebrades en honor de l’enginyer Andreu Comerma, on la Colla Vella dels Xiquets de Valls va fer el 3d7 aixecat i baixat per sota. El “Diario de Valls” ho recollia en la seva edició del 16 de setembre: “…por fin se hicieron la de “tres pilans de set” levantándola y bajándola a fuerza de brazos…” .
Aquest, però, no és l’únic cas. En els programes de la Festa Major de Vilafranca dels anys 1853, 1857, 1858 i 1859, s’anuncien “castillos de ocho y de nueve, levantando y deshaciendo algunos por debajo” (entendrem que els aixecats per sota serien els de“ocho”…). Ara bé, eren també de vuit els que es van fer “deshaciendo por debajo”? Si fos així, el 3d7 aixecat i baixat per sota que es va fer vint anys més tard, ja no semblaria tan excepcional.
La crònica de la Festa Major d’Igualada de 1859 ressalta “la admirable agilidad y firmeza con que ejecutaron sus espadats, torres y castillos de cinco, seis y siete levantados y deshechos por su base“. Tenint en compte l’ordre que segueix el cronista en l’enumeració de les construccions i els pisos, s’interpreta que l’espadat era de 5, la torre era de 6 i el castell era de 7 (probablement el 3d7), tots ells aixecats i baixats per sota.
Aquí acaba aquesta petita història de les construccions aixecades per sota. Tal com hem pogut comprovar el segle XXI ha servit per recuperar dues estructures aixecades per sota que mai s’havien vist en l’època moderna, el 2d7 de la mà dels Borinots i el 4d7 per part dels Sagals. Ara cal veure si altres colles seguiran les passes d’aquestes dues colles aventureres tal com ha passat amb el 7 o si ens haurem d’esperar al segle vinent.
Una vegada més, el món dels castells ens deixa portes obertes per explorar nous horitzons!
Article basat en part en l’escrit Castells aixecats per sota “diferents” de Francesc Montserrat
Notícies referents al 4d7 aixecat per sota dels Sagals: Osona.com, El9Nou.
Font: El Pati digital
